La Torres de Hanói és un trencaclosques o joc matemàtic inventat en 1883 pel matemàtic francès Édouard Lucas. Aquest solitari es tracta d'un joc de vuit discos de ràdio creixent que s'apilen inserint-se en una de les tres estaques d'un tauler.
Tradicional joc de fusta amb 8 discos.
L'objectiu del joc és crear la pila en una altra de les estaques seguint unes certes regles. El problema és molt conegut en la ciència de la computació i apareix en molts llibres de text com a introducció a la teoria d'algorismes.
El joc, en la seva forma més tradicional, consisteix en tres varetes verticals. En una de les varetes s'apila un nombre indeterminat de discos (elaborats de fusta) que determinarà la complexitat de la solució, per regla general es consideren vuit discos. Els discos s'apilen sobre una vareta en grandària decreixent. No hi ha dos discos iguals, i tots ells estan apilats de major a menor radio en una de les varetes, quedant les altres dues varetes vacants. El joc consisteix a passar tots els discos de la vareta ocupada (és a dir la que posseeix la torre) a una de les altres varetes vacants.
Per a realitzar aquest objectiu, és necessari seguir tres simples regles:
- Només es pot moure un disc cada vegada.
- Un disc de major grandària no pot descansar sobre un més petit que ell mateix.
- Només pots desplaçar el disc que es trobi a dalt en cada vareta.
Existeixen diverses maneres de realitzar la solució final, totes elles seguint estratègies diverses.